33.- L’espectacle ha de continuar
Un parell d’hores més tard, al peristil, a l’entrada del teatre, hi ha dues nenes que juguen a ser grans. “Vostè primera“, diu una, fent una reverència que arriba fins al terra. “Mai de la vida! Vostè primera!“, contesta l’altra, exagerant encara més els gestos.
El teatre sembla un temple. Les columnes són d’or, perquè no es rovella, i el terra és de diamants, perquè no es ratllen. A l’escenari només hi ha un tamboret de fusta, i al darrere, un decorat tot blanc, amb un enorme interrogant pintat de color negre.
A platea, la primera fila està reservada pels solters casadors. Els solters casadors surten durant tot l’any, i és lògic que l’ajuntament, que és l’amo del teatre, vulgui donar-los un tracte preferent. A més a més, tothom sap que els solters casadors poden ser molt animals, i tenir-los així, situats a primera fila, ofereix la possibilitat de tenir-los controlats, ni que sigui una mica. Els solters casadors són els que es posen més colònia de tots, i l’orgull de la vila.
- T’estan molt bé aquestes sabates- li diu un solter casador a un altre.
- Ja te les deixaré– li contesta aquest.
Les solteres casadores també s’asseuen a platea, però estan escampades per totes les files, menys la primera. Van acompanyades dels seus pares, de les mares, dels avis, dels germans grans, dels cosins, de les cunyades i dels nebots, si n’hi ha, però no per ser controlades, això mai, sinó perquè se sentin protegides davant dels molts perills que amaga la vida com, per exemple, el sexe. Cada cop que s’aixeca una soltera casadora s’aixeca tota la família.
- Vaig a a fer un pis- diu una soltera casadora.
- Anem, anem- diuen tots.
A les llotges, s'hi situen els aristòcrates, amb tot el seu desplegament de plomes i d'escuts familiars, i els filòsofs, que acostumen a anar despullats, i que no els vol ningú al seu costat, no perquè vagin despullats, sinó per la mania que tenen de parlar en veu alta, i de ficar-se el dit al nas tota l’estona. Si algun aristòcrata o algun filòsof és home i és un solter casador, se'n va de dret a la primera fila, a platea.
I al final hi sobresurt el galliner, que és on hi ha tots els altres. Al galliner hi ha molta expectació per l’espectacle que està a punt de començar, perquè si està bé, estarà bé, i si no, serà divertit cremar el teatre. Potser la gent del galliner és una mica “radical”, però almenys hi posa una mica d’interès, perquè a la resta l’espectacle els és igual.
- Que comenci! Que comenci!- escatainen, al galliner.
Surt la Margarita a l’escenari, i es fa el silenci. Quan està a punt de començar a cantar, entra en Faust al teatre. Sembla que avui hi ha sessió doble.
En Faust s’acosta a l’escenari. Hi arriba, s’hi enfila, agafa la Margarita per la mà, amb decisió, i se l’emporta. Entre bastidors.