39.- Le Freak
En Faust i la Margarita surten de la caravana dutxats i pentinats, moltes hores després. Just al davant hi han instal·lat una nova atracció, o ja hi era, no està clar, perquè abans, quan hi han passat, la Margarita i en Faust no es fixaven en res.
La parada és una construcció de fusta folrada d'unes pesants cortines de vellut color de bisbe que pràcticament no deixen passar ni la llum ni l’aire a l’interior. Les gàbies són amagades a dintre, més que res perquè aquí la idea és que si la gent vol veure l’espectacle pagui primer l’entrada. Amb aquesta premissa, hi ha un home a la porta que posa en pràctica tota la seva habilitat per pescar clients.
- Senyors i senyores! Passin i vegin! L’home més petit del món! Els dos homes enganxats! L’home més gran del món!
A la Margarita no li agraden gens aquestes coses. No és que no li importi el físic, o que no se li desperti la curiositat davant de, per exemple, una dona barbuda: és que s’estimaria més anar-hi a prendre un cafè, amb la dona barbuda, conèixer-la una mica, d’igual a igual, sense exhibicionismes. Haurà d’esperar que la treguin de la gàbia.
- Passin, passin! La dona negra! El nen mongol! La increïble dona barbuda!
Perquè la Margarita és molt sensible amb tot el que es refereix a la dignitat humana, a les desigualtats socials i a les relacions de poder entre les persones en general. I també li preocupa la manera que té alguna gent de fer diners. Està una mica boja.
- L’increïble home-aranya! L’home-rat-penat! L’home que no calla mai!
La Margarita està a punt de plorar, està especialment sensible. Si no estigués amb en Faust ja fa estona que estaria plorant; la veritat és que no suporta res que pugui ser cruel.
- Què, anem-hi?- diu en Faust, tot content-. Podem anar a veure els siamesos, a veure si els fem barallar...
La Margarita explota. Arrenca a plorar, i a xisclar.
- Ets un monstre!- diu, cridant-. Tots sou uns monstres!
I se’n va corrent, a través del bosc, com aquell qui és boig.