43.- Un aperitiu amb el dimoni
- Bona nit i bona hora a tothom. Que Déu beneeixi aquesta santa casa amb salut i molts fills.
L’home que en Faust s’ha trobat de morros quan ha obert la porta no és cap arquebisbe. A l’inrevés, es tracta de l’encarnació del Mal, que ha vingut amb el seu vestit preferit i amb un ram de margarides més gran que una catedral.
- Margarita! Mira qui ve a sopar de franc!- crida en Faust, amb totes les seves forces.
- No et sento!- crida la Margarita, des de la cuina.
- Vine, que tenim convidats!
- Que què?
- Que tenim convidats!
- Ara no puc!
- Passi, mestre, passi...- li diu al dimoni.
El dimoni i en Faust entren al menjador i s’asseuen al sofà. Ara ja són dos mirant el foc.
- No havia vist mai un foc tan intens- constata el dimoni.
Apareix la Margarita. Porta quatre coses per picar, i les deixa sobre la tauleta dels aperitius. El dimoni i en Faust es posen drets.
- Us porto quatre coses per picar- diu la Margarita-. Les deixaré aquí.
- Senyora- li diu el dimoni, acostant-se-li per fer-li un petó a la mà-. Sou l’ésser més perfecte que hi ha sobre la terra.
- No serà tant, no serà tant!- respon la Margarita, amb modèstia-. Aneu picant, que el sopar gairebé ja està.
- De cap de les maneres- afegeix el dimoni-. Nosaltres venim a la cuina, a ajudar amb el que calgui.
- No, no. Quedeu-vos aquí, que encara em fareu nosa.
- Senyora- torna a dir el dimoni-. La vostra absència serà insuportable.
- Ídem- afegeix en Faust.
- Ja vinc, ja vinc- diu la Margarita, tot tornant a la cuina.
En Faust i el dimoni es queden sols, com en els vells temps.
- Mare de Déu!- exclama el dimoni-. Quina dona tan encisadora!
- Sí, mare de Déu…
- Saps que féu molt bona parella?- li diu el dimoni a en Faust, agafant-lo per les galtes.
- Sííí…
- Estic tan content!
- Jo tambééé…