43.- Un aperitiu amb el dimoni





-   Bona nit i bona hora a tothom. Que Déu beneeixi aquesta santa casa amb salut i molts fills.

L’home que en Faust s’ha trobat de morros quan ha obert la porta no és cap arquebisbe. A l’inrevés, es tracta de l’encarnació del Mal, que ha vingut amb el seu vestit preferit i amb un ram de margarides més gran que una catedral.

-   Margarita! Mira qui ve a sopar de franc!- crida en Faust, amb totes les seves forces.
-   No et sento!- crida la Margarita, des de la cuina.
-   Vine, que tenim convidats!
-   Que què?
-   Que tenim convidats!
-   Ara no puc!
-   Passi, mestre, passi...- li diu al dimoni.

El dimoni i en Faust entren al menjador i s’asseuen al sofà. Ara ja són dos mirant el foc.

-   No havia vist mai un foc tan intens- constata el dimoni.

Apareix la Margarita. Porta quatre coses per picar, i les deixa sobre la tauleta dels aperitius. El dimoni i en Faust es posen drets.

-   Us porto quatre coses per picar- diu la Margarita-. Les deixaré aquí.
-   Senyora- li diu el dimoni, acostant-se-li per fer-li un petó a la mà-. Sou l’ésser més perfecte que hi ha sobre la terra.
-   No serà tant, no serà tant!- respon la Margarita, amb modèstia-. Aneu picant, que el sopar gairebé ja està.
-   De cap de les maneres- afegeix el dimoni-. Nosaltres venim a la cuina, a ajudar amb el que calgui.
-   No, no. Quedeu-vos aquí, que encara em fareu nosa.
-   Senyora- torna a dir el dimoni-. La vostra absència serà insuportable.
-   Ídem- afegeix en Faust.
-   Ja vinc, ja vinc- diu la Margarita, tot tornant a la cuina.

En Faust i el dimoni es queden sols, com en els vells temps.

-   Mare de Déu!- exclama el dimoni-. Quina dona tan encisadora!
-   Sí, mare de Déu…
-   Saps que féu molt bona parella?- li diu el dimoni a en Faust, agafant-lo per les galtes.
-   Sííí…
-   Estic tan content!
-   Jo tambééé…