37.- La caravana dels pallassos
Vestits de colors, nassos falsos, pots plens de maquillatge, perruques verdes i sabates del número 100: quin tipus de monstre pot habitar aquí? En un racó, també hi ha una cadira i una tauleta, i just davant un mirall envoltat de llums: sigui com sigui el monstre, ell s’agrada.
En Faust i la Margarita s’estan partint de riure, ara els hi ha entrat el riure fluix. És normal una mica de relaxació després dels nervis que han passat.
- I què farem ara?- pregunta en Faust-. Aquests potser ens esperen aquí a fora…
- Tinc una idea- diu ella.
La Margarita es posa a remenar per la caravana per mirar què hi troba. En Faust ja l’ha entesa, i està molt engrescat amb l’ocurrència.
- Vine- li diu la Margarita, asseient-se davant seu, i acostant-se el cap d’en Faust amb les dues mans.
La Margarita comença a maquillar-lo, amb molt d’ofici. Primer li pinta les parpelles i les galtes de vermell, després ressegueix amb pulcritud les formes vermelles amb color negre, i per acabar, li pinta amb maquillatge blanc el que li queda net de la cara. Al final en Faust no es reconeix.
- Va, ara tu- diu en Faust.
En Faust és bastant més dolent maquillant que la Margarita. Per la disfressa de la Margarita, en Faust ha triat primer el maquillatge negre. Quan intenta pintar-li les parpelles, però, ho fa tan malament que sense voler li embruta bona part del front. Sospirant, assumint que no en sap, es decideix pel camí fàcil, i li dibuixa uns grans bigotis negres, que li donen un aspecte felí. Arribats aquí, i ja per finalitzar la seva gran obra, arramassa un fotimer de pots de maquillatge blanc i empastifa la cara de la Margarita de mala manera; això sí, suaument i amb tota la delicadesa.
La Margarita somriu davant de la insuperable ineptitud d’en Faust, però perquè no li taqui el vestit, se l’abaixa una mica, deixant descobertes les espatlles. En Faust segueix pintant-li la cara amb les mans, amb tota la concentració del món: ara el front, les orelles, el nas, les galtes... S’ha de dir que s’esforça tant com pot per fer-ho bé. Finalment, acaba la barbeta, i llestos, ja els tenim preparats per anar on calgui.
En Faust, però, sembla que ha agafat afició a l’assumpte, i en comptes de parar, segueix maquillant, com obsessionat. Molt lentament, va pintant el coll de la Margarita, i va seguint, baixant a poc a poc, escampant el blanc per tot el que sigui la seva pell, recobrint les seves espatlles, tocant-les, explorant les seves formes arrodonides. Amb el moviment, el vestit de la Margarita cau, i deixa alliberar els seus pits desitjosos, el seu cos, la seva excitació creixent. Encegat, en Faust continua pintant-li els braços, les mans, els pits, agafant més pintura, despullant-la cada cop més, inundant de blanc el seu cos sensible i neguitós.
- Necessito que et posis de quatre grapes.
En Faust es desfà del vestit de la Margarita amb desdeny, com si la roba fos una nosa que no hagués d’existir. Ella ara està tota nua, i sembla mig dona mig bèstia, degut als bigotis que té pintats a la cara, amb la meitat del seu cos tremolós blanc com la llet d’una fera. Ell la segueix pintant com un artista foll, com si pintés una escultura viva, amb totes dues mans, mullant-li els cabells, escampant-li la pintura per l’esquena, per una cama, per l’altra, per tot el cul, fins que queda completament blanca, ansiosa, calenta, expectant com un animal albí. Ell li passa els dits d’una mà pel sexe, fent-la estremir de gust; amb els dits de l’altra mà, arreplegant el que queda de pintura blanca, la penetra, a poc a poc, pel forat del cul, que es va obrint com si s’obrís tot sol, fins que queda completament obert del tot, anhelós de ser omplert, temiblement impacient. Ell es posa al darrere d’ella i li entra a poc a poc el seu membre erecte, fent que el cul d’ella es mogui i es mogui, buscant que arribi fins a dins, que entri plenament del tot, fins que es perdin tots els sentits en una salvatge unió de crits i gemecs de plaer.