divendres, 4 de novembre de 2011

11.- El dinar





Ja fa estona que tenim en Faust i el dimoni entaulats. Dinar, però, el que es diu dinar, aquí no dina ningú. En Faust ha descobert que és la mar d’entretingut fer figuretes amb els tovallons, i el dimoni, que no ha descobert res, però que no vol ser menys, es dedica a fer música amb les copes i els coberts. Escultura i música: bona pensada! Arriba un dels cambrers i es dirigeix a en Faust.


-    I bé?- diu.
-    I bé què?- contesta en Faust.
-    Què voleu?
-    O, què volem, què volem... Si encara no ens heu dut les cartes- es queixa en Faust.
-    No, no dic això. Dic que què hi féu al restaurant?


Tot rumiant i rumiant, en Faust arriba a la conclusió que s’ha trobat un cambrer boig.


-    I a tu què coi et sembla que hi fem?
-    Ah, no ho sé- s'excusa el cambrer- Potser heu vingut perquè no us agrada cuinar... Potser heu vingut per estalviar-vos rentar els plats... Potser heu vingut perquè us serveixin i us facin reverències... Potser heu vingut per la música... Potser heu vingut…
-    Està bé, està bé- el talla en Faust- Per menjar. Hem vingut per menjar.
-    Ah, per menjar! Ah, doncs seguiu-me, seguiu-me, que no és pas aquí, el menjar!


I dit això, el cambrer gira cua i se’n va dret cap a la cuina, tot marcant el camí. Va tan de pressa que en Faust i el dimoni, més que seguir-lo, el que fan és empaitar-lo.


-    Em pensava que ja havíeu marxat- els diu una de les velletes, ja a la cuina.
-    No, no- contesta el dimoni- Què va!
-    Doncs au, agafeu aquestes safates, que us posaré el dinar. Segur que teniu gana...
-    Doncs sí, una mica.


La cuina és gran com una església, i les safates semblen piques baptismals. La velleta, que està entusiasmada de tenir en Faust i el dimoni de clients, obre totes les olles, les cassoles, les paelles i els tupins que té als fogons, i amb alegria, va emplenant les safates, convençuda que en Faust i el dimoni s'ho acabaran tot.


-   Us ho vaig posant. Mireu, de primer us hem fet un consomé Demidoff i un Turnedos Enric IV per a cada un. De segon teniu uns ous escalfats a la benedictina, lluç al vi blanc, pastís d’ous durs amb carn, fetge d’ànec a l’armagnac, suflé de cranc de riu, suflé de peix amb ostres, chaud-froid  d’ànec, ballotines calentes de perdiu, faisà farcit a l’oporto, salmó fred a l’andalusa, braó de xai farcit, pintada amb prunes, pastís de brioix de vedella Lucullus, llagosta a la Thermidor, kulibiak de salmó, pernil a la financera, gelatina de peix, filets de llenguado al raïm, faisà amb bolets de Bordeus, guatlles en camisa, i per fer-ho baixar tot, una mica d’olla podrida. Per postres us hem fet un Saint-Honoré, una mica de moka a la vienesa, uns bescuits decorats de fondant amb ametlles i finalment, és clar, el nostre plat estrella: omelette surprise.


Quan la velleta acaba, una petita muntanya de menjar s’interposa entre ella i els dos nous aprenents de malabarista; perquè la velleta els senti, en Faust i el dimoni han de cridar.


-    I doncs, per beure què voldreu?
-    Vi de la casa i sifó!
-    Vi de la casa i sifó...- repeteix la velleta per ella mateixa- Doncs au, aneu a dinar! I ja ho sabeu, si quan acabeu teniu més gana, torneu a venir per aquí, que us donarem una mica de fruita.





Cap comentari:

Publica un comentari