divendres, 4 de novembre de 2011

48.- L’ hospital






El rebedor de l’hospital és un petit despatx amb una moqueta verda molt bruta i amb tot de pòsters de pel·lícules penjats a les parets. No, és broma; és com qualsevol rebedor de qualsevol hospital. Com el de Can Ruti, per exemple, però a l’època. Asseguts en un banc hi ha tres persones: un malalt que es mor, un home desfet que acaba de plorar, i una àvia que ve a veure el seu nét acabat de néixer.


-    Quin dia que fa avui- diu l’àvia.


Arriba en Faust, suat i molt nerviós. La seva idea és la d'anar al costat de la Margarita immediatament, però de seguida veu que no podrà: primer ha de fer petar una mica la xerrada amb els treballadors de l’hospital, que després de tot gairebé estan a casa seu, i no es pot entrar a casa d’algú sense ni tan sols saludar.


-    Bon dia, senyoreta- li diu en Faust a una infermera- Miri, vinc a veure la Margarita, la meva dona, i si fos tan amable d’indicar-me on podria localitzar-la li estaria molt agraït.
-    Margarita què més- li respon la noia.
-    Margarita Goethe.
-    Com s’escriu això?
-    G-O-E-T-H-E.
-    Goethe, Margarita. Sí, la tenim, però és massa tard.
-    Massa tard? Què vol dir massa tard?
-    El temps per a fer visites s’ha acabat fa tres minuts. L’horari de visites és de 5 a 7, màxim un visitant amb dos acompanyants, prohibit entrar menjar en el recinte, molt bon dia tingui.


Llavors en Faust es posa nerviós de veritat.


-   Ja... Escolta’m un moment. O em deixes entrar immediatament a veure la meva dona o no responc de mi.
-   Llit 32, cel·la 1. Espero que la seva dona es refaci aviat.



Cap comentari:

Publica un comentari