divendres, 4 de novembre de 2011

43.- Un aperitiu amb el dimoni





-    Bona nit i bona hora a tothom. Que Déu beneeixi aquesta santa casa amb salut i molts fills.


L’home que en Faust s’ha trobat de morros quan ha obert la porta no és cap arquebisbe. A l’inrevés, es tracta de l’encarnació del Mal, que ha vingut amb el seu vestit preferit i amb un ram de margarides més gran que una catedral.


-    Margarita! Mira qui ve a sopar de franc!- crida en Faust, amb totes les seves forces.
-    No et sento!- crida la Margarita, des de la cuina.
-    Vine, que tenim convidats!
-    Que què?
-    Que tenim convidats!
-    Ara no puc!
-    Passi, mestre, passi...- li diu al dimoni.


El dimoni i en Faust entren al menjador i s’asseuen al sofà. Ara ja són dos mirant el foc.


-    No havia vist mai un foc tan intens- constata el dimoni.


Apareix la Margarita. Porta quatre coses per picar, i les deixa sobre la tauleta dels aperitius. El dimoni i en Faust es posen drets.


-    Us porto quatre coses per picar- diu la Margarita- Les deixaré aquí.
-    Senyora- li diu el dimoni, acostant-se-li per fer-li un petó a la mà- Sou l’ésser més perfecte que hi ha sobre la terra.
-    No serà tant, no serà tant!- respon la Margarita, amb modèstia- Aneu picant, que el sopar gairebé ja està.
-    De cap de les maneres- afegeix el dimoni- Nosaltres venim a la cuina, a ajudar amb el que calgui.
-    No, no. Quedeu-vos aquí, que encara em fareu nosa.
-    Senyora- torna a dir el dimoni- La vostra absència serà insuportable.
-    Ídem- afegeix en Faust.
-    Ja vinc, ja vinc- diu la Margarita, tot tornant a la cuina.


En Faust i el dimoni es queden sols, com en els vells temps.


-    Mare de Déu!- exclama el dimoni- Quina dona tan encisadora!
-    Sí, mare de Déu…
-    Saps que féu molt bona parella?- li diu el dimoni a en Faust, agafant-lo per les galtes.
-    Sííí…
-    Estic tan content!
-    Jo tambééé…





Cap comentari:

Publica un comentari