divendres, 4 de novembre de 2011

47.- La fi del món





Fa un dia esplèndid. Fa sol, i el cel és d’un blau intens. Quan en Faust surt al carrer es troba un burro.

El burro és un burro com tants altres. No és cap burro màgic: és un ase. Tanmateix, sí que surt una mica del normal, perquè porta un barret de palla al cap, un llençol de colors al coll i un cistell ple de pastanagues a la boca. On s’ha vist, un burro vestit? A més a més, l’animal sembla molt inquiet. No en el sentit que sembla que tingui inquietuds, sinó que se’l veu nerviós.


-   D’on surts, tu?- li diu en Faust, que s'ha fixat que porta pastanagues.


El burro el contesta fugint com una bala. Serà burro, però les pastanagues són seves. En vistes de l’èxit, en Faust decideix anar a comprar les pastanagues com tenia planejat des d’un principi. Camí de la botiga, es troba un home que es plany de la seva mala sort.


-   Ai, pobre de mi!- es queixa l’home.
-   Què us passa, bon home?- li pregunta en Faust.
-   Res, que he vist un burro amb un llençol al coll i amb un cistell ple de pastanagues a la boca, i com que m’ha fet molta gràcia, he volgut veure com quedava amb el meu barret. Llavors, quan li he posat el barret, el burro ha arrencat a córrer, i jo m’he quedat sense barret, i amb cara de burro.
-   Ai, quina mala sort!- concedeix en Faust- Doncs acabo de veure el burro no fa gaire estona. Si correu encara l’atrapareu.
-   Doncs moltes gràcies! Ho provaré, però amb aquesta mala sort no crec que me’n surti.


L’home surt corrent a perseguir el burro, i en Faust segueix el seu camí. Al cap d’una estona, en Faust es troba un noi amb els punys aixecats que sembla que clami al cel.


-   Per què jo?- es queixa el noi.
-   Què passa?- li demana en Faust- Què t’ha passat?
-   El maleït burro! Jo estava estenent la roba, ha vingut un burro i m’ha robat el llençol!
-   Vaja, com estem avui! Mira, l’he vist per allà darrere, el burro. Si t’afanyes, encara l’agafaràs.
-    I tant, que l’agafaré!- diu el noi, apressant-se.


Quan en Faust arriba a la botiga veu la mestressa barallant-se amb un home. “Vet aquí la mestressa de les pastanagues i l’amo del ruc“, pensa. Just en aquest moment sent que el criden.


-   Doctor! Doctor!


En Wagner! És en Wagner, l’incomparable Wagner, que surt de vés a saber on.


-    Hola, Wagner, maco! D'on surts?
-    Doctor, l’estava buscant… La Margarita, doctor… Un ase li ha donat un cop… Se l’han enduta a l’hospital, doctor…
-    Com dius? A l’hospital?
-    Està molt greu, doctor… S’està morint, doctor.




Cap comentari:

Publica un comentari