49.- Mort de Margarita
En l'antiguitat, els hospitals, i els orfenats, eren centres dirigits pels estaments religiosos, de diferent ordre. No existien els hospitals laics com els entenem avui en dia, ni és clar, la Seguretat Social. Bàsicament, es mantenien gràcies a la caritat de la gent, que ve a ser el gran motor de l’església. No és estrany, per tant, veure un convent, o un monestir, adaptat en un hospital, o en una escola, on en el que calgui. I per això mateix als hospitals sempre hi ha cel·les.
La cel·la de la Margarita és humil, però acollidora. Té finestra. Al voltant del llit on s’hi està s'ha format un cercle de gent més o menys relacionada amb ella, però a ella tant li fa, la gent, perquè sap que s’està morint. Arriba en Faust.
- Margarita!
Els acompanyants que vetllen el cos encara viu de la Margarita deixen passar en Faust.
- Margarita!
- Hola, Faust!- li diu la Margarita-. On eres, ximplet?
- Margarita…
En Faust es menja la Margarita a petons.
- M’estic morint, eh?- diu la Margarita.
- T’estimo tant!- diu en Faust.
En Faust es posa a plorar.
- Va, no siguis burro- li diu la Margarita.
La Margarita es treu el pits, i en Faust comença a tocar-los, i a fer-los petons. Els acompanyants se’n van.
- Vine aquí, al meu costat- li diu la Margarita a en Faust.
En Faust s’estira al llit al costat de la Margarita. La pentina amb els dits.
- Faust, no vull agonitzar- diu la Margarita, molt tranquil·la-. Em mataràs, oi?
- El que tu vulguis, maca- contesta en Faust, plorant.
- I va, no estiguis tan trist. No vull estar trista, al final.
Així, en Faust i la Margarita es passen unes quantes hores xerrant, rient i mostrant-se el seu amor. A la Margarita, però, cada cop li fa més mal tot.
- Faust, fem-ho ara?- diu la Margarita, amb un gemec de dolor.
- Ja?
- Si us plau.
En Faust agafa un punyal que la Margarita tenia preparat per l’ocasió. La Margarita sempre ha sigut molt previsora.
- Apunta bé, eh?- diu la Margarita, intentant somriure.
- T’estimo tant!
- Jo també. Adéu, amor meu. Va, a la una, a les dues…
En Faust aixeca el punyal, i li clava al cor de la Margarita. La Margarita es mor ràpidament, i suaument, dintre de tot.
En Faust s’està unes quantes hores amb el cos de la Margarita als seus braços, fent-li petons, i manyagues. Després, se’n va.
FI DE LA SEGONA PART