divendres, 4 de novembre de 2011

38.- El despertar dels amants





Dormint, despullats, bruts, abraçats, en Faust i la Margarita semblen dos nens petits acabats de trobar a la selva. Quin és aquest do que ens regala el sentit del tacte, aquell que fa assumir-nos i reconèixer-nos amb alleujament com a partícips d’una mateixa desorientació en un mateix entorn problemàtic, i per què tan sovint l’evitem, renunciant expressament a allò que ens és tan naturalment positiu, i que ens és almenys tan fàcil i senzill d’obtenir com de menysprear? Deu ser per evitar-nos algun cop de puny a la cara, que hi ha més d’una forma de comprovar el tacte.

Lancelot i Ginebra es desperten, sense més conseqüències. Mira que adormir-se a la caravana d’un desconegut... I adormir-se rai, que si arriba a entrar tota la troupe… Són joves, estan enamorats, és primavera... Hi ha algú que pugui contenir el somriure davant de l’estimació sincera que s’expressen dos joves enamorats, si exceptuem el pare d’ella?


    - Faust...
    - Margarita...


En Faust i la Margarita es tornen a lliurar als plaers del sexe. Ja hi som! D’acord, és l’amor. Donem-los una mica d’intimitat.




Cap comentari:

Publica un comentari