divendres, 4 de novembre de 2011

45.- L’hora dels acudits




En Faust, la Margarita i el dimoni estan fent una mica de sobretaula. Han estat xerrant de diversos temes transcendentals tot prenent cafè. Ara el dimoni explica un acudit:


-    Això és un missioner que està per la selva i es troba una tribu que està celebrant un ritus d’invocació als esperits, o alguna cosa així. Quan el missioner veu aquest espectacle s’enfada, i comença a destruir tots els ídols, els tòtems i tot el que troba. “Bàrbars! Ignorants!“ va dient. Quan acaba de destrossar-ho tot, ajunta tota la tribu fent un cercle al seu voltant, i els hi diu: “En veritat quan et mors el que passa...“


En Faust i la Margarita arrenquen a riure a pulmó obert.


-    Ai, que em trenco!- diu en Faust.
-    Un altre- continua el dimoni- Això és un pare ateu que té tres fills: un de cristià, un de musulmà i un d’hindú. El pare es mor. Com serà el funeral?


En Faust i la Margarita ploren de riure que sembla que tindran un atac.


-    Prou! Prou!- suplica en Faust.
-    No puc respirar!- diu la Margarita.


El dimoni es passa dues hores explicant acudits, cada un més bo que l’altre. Al final, però, se’n va, a treballar, que ja ha reposat prou. En Faust i la Margarita li diuen adéu, a la porta, i després es queden a recollir una mica abans d’anar a dormir.


-    És simpàtic, el teu amic- li confessa la Margarita a en Faust- Una mica blasfem, però simpàtic.


I res més. Això ja està. Bé, abans d’anar al llit en Faust i la Margarita fan un 69 invertit al terra del menjador. I ja està. Bona nit i fins demà. Que somieu amb els angelets.






Cap comentari:

Publica un comentari