36.- El tir
La barraca del tir és un colador. La porta un home calb, borni, fill de dos militars, pacifista convençut i amant dels nens. Avui té molt mal dia: el seu fill ha tret males notes a l’escola, i el negoci, per culpa de la nova normativa sobre l’ús d’armes de foc, no acaba de disparar.
Arriben en Faust i la Margarita, cantant i rient. Li demanen l’artilleria a l’home de la parada, el borni, i quan la tenen, en fan ús. No ha existit mai ningú amb tan mala punteria.
Després de cinc andanades, en Faust i la Margarita no han fet caure ni una sola bola. L’home de la parada, en canvi, té un punt vermell a sota de l’ull bo, un punt que es va transformant en una gota de sang. L’home de la parada comença a carregar una escopeta.
- Corre, Margarita!- crida en Faust, que veu que pinten bastos.
Així, en Faust i la Margarita agafen munició, unes escopetes, i corren a amagar-se darrere d’un arbre que hi ha davant de la parada. L’home de la parada, per la seva banda, es parapeta darrere del taulell. I s’inicia una tremenda batalla campal, que amb el temps serà coneguda com “la Batalla de la Fira“.
- No us amagueu! Ensenyeu-me la cara!- crida l’home de la parada, des del parapet.
La Margarita i en Faust s’amaguen, i molt. No paren de disparar, tant que els canons de les escopetes es tornen roents. L’home de la parada deixa estar les escopetes perquè tenen la mira torta, i es posa a tirar directament les boles.
- Margarita, a les teves nou!
De sobte, per l’esquerra, arriben els reforços de l’home de la parada. Són l’home més forçut del món i la noia que fa el cotó de sucre, que té molt de nervi. Quan la Margarita els veu els llença l’escopeta, però no els toca. Després es mira en Faust, com demanant instruccions, i només de veure-li la cara s’entenen al moment: hora de fugir.
- Torneu, covards! Torneu si sou valents!- criden l’home de la parada i els altres, tot llençant boles.
En Faust i la Margarita no tornen, no. Corren com si els perseguís el dimoni que, per cert, vés a saber què està fent ara. En un obrir i tancar d’ulls perden de vista els seus perseguidors.
- Per aquí!- diu en Faust.
Amb la carrera, en Faust i la Margarita s’han ficat, sense saber-ho, en un campament de caravanes. En proven unes quantes, entren en una que no està ocupada, i s’hi queden, confiant que ningú els hagi vist.