divendres, 4 de novembre de 2011

7.- Les quatre amigues





El silenci s’imposa per tot el Runenberg quan entren quatre dones, una rere l'altra, no de cop. Se les veu joves i sanes, van vestides, no fan cara de venir a afartar-se i marxar sense pagar, no són espectaculars ni per ser guapes ni per ser lletges, i porten una gran marca a la cara gravada amb un ferro roent contra la seva voluntat. El motiu del sobtat canvi en l’ambient deu ser això últim.



Hi ha molts tipus de silencis, i és clar que aquest que ara mateix predomina en l’ambient n'és un d’hostil. També queda  clar, però, que les dones que acaben d’entrar no es deixen intimidar amb facilitat, doncs no paren de riure i fer gresca entre elles, com si estiguessin jugant, per exemple, al pati de casa seva. El fet és que tanta diversió i tanta alegria, lluny de suavitzar la situació, el que fa és tornar-la més violenta. Sort que tenim el dimoni per donar un cop de mà.



Els camins del dimoni són molt difícils d’entendre; si no, com s’explica que el senyor del mal convidi a seure, davant de tothom i amb tota la cerimònia, a quatre rebutjades socials. Potser la seva actitud és deguda a que a vegades se sent el protector de les ànimes desvalgudes, o potser a que té ganes de posar més llenya al foc. Sigui com sigui, la invitació és acceptada.



Les quatre dones se’n van cap a la taula. En Faust i en Wagner es posen drets. Les quatre dones s’asseuen. El dimoni, en Wagner i en Faust s’asseuen. En Wagner s’aixeca un moment i després torna a seure. Una de les dones, la que s’ha assegut primer, parla.




  Som estudiants de medicina, menys la Margarita, que no estudia res. Hola a tothom.




La declaració és tan clara que ningú no sap ben bé com reaccionar. Ningú menys en Wagner, que s’emociona tant que s’ha d’aixecar de la cadira.



-    Nosaltres també tenim un doctor!- diu, assenyalant en Faust amb el dit- Nosaltres també tenim un doctor!



En Faust, empès per les circumstàncies, saluda, al vell estil acadèmic.




-   Doctora... – diu.

-   Doctor...

-   Doctora...

-   Doctor...

-   Doctora...

-   Doctor...

-   Margarita...

-   Faust, resta de la companyia...- saluda la Margarita, amb un suau moviment de mà, i provocant la sorpresa a en Faust, l’interès al dimoni i la hilaritat a en Wagner.

-   Wagner, que no pari de venir alcohol!- proposa el dimoni ara que tothom ja està presentat.

-   No pararà, oh, príncep! No pararà!




I en Wagner, com una fletxa una vegada l’arquer ha deixat anar la corda de l’arc que mantenia en tensió, surt disparat cap a la barra.




Cap comentari:

Publica un comentari