30.- La cura

Des de l’Antiga Grècia, o l’Egipte dels faraons, passant pel temps dels romans, fins avui en dia, a l'Amèrica del Sud, al nord d’Àfrica, per tots els continents, sempre hi ha hagut algú que s’ha enamorat de la persona equivocada. Què fa la Margarita enamorant-se d’algú com en Faust? Perquè això és així, la Margarita està al pot. El vell truc del brot tuberculós. No és com el de tocar la guitarra mentre fas abdominals, però a vegades també funciona.

La Margarita cura en Faust. No fa servir medicaments, només li posa una mà al front, i li canta aquella coneguda cançó que diu:

Què li darem en el noi de la mare

Què li darem que li sàpiga bo

Panses i figues

I nous i olives

Panses i figues

I mel i mató

I va i el cura. Màgia pura. Qui necessita metges.

Amb tot això, la multitud que ha fugit presa del pànic quan en Faust ha començat amb el seu recital visceral s’ho repensa, es rejunta, i torna a per més. És la inclinació que tenim els homes a fer una vida normal, a superar els traumes.

-   Saps ballar la Maniera?- li diu la Margarita a en Faust.

-   No. Me l’ensenyes?

-   És clar!

I es posen a ballar enmig de la gent, com si estiguessin sols. A continuació, les primeres estrofes del ball de la Maniera:

És el ball de la Maniera

Per davant i per darrere

És el ball de la Maniera

Per darrere i per davant

Estira, estira, estira la cama

Arronsa, arronsa, arronsa el peu

Estira, estira, estira la cama

Arronsa, arronsa, arronsa el peu

La gràcia que té aquest ball, a banda de ser molt entranyable perquè l’han ballat els nostres avis, els nostres pares, els nostres fills i els nostres néts, és que es van repetint aquestes estrofes fins a l’infinit. Però això ja es veurà en el següent capítol.