44.- Sopant en família
- A taula!- es sent, des de la cuina.
En Faust i el dimoni no saben què fer, si anar a seure a la taula o no, però al final acorden que el millor és fer cas a la Margarita.
La taula és rodona, i enorme. Hi cabrien Artús i tota la cort. Encara sort, perquè la pizza que porta la Margarita fa un metre de radi.
- Pizza a la Margarita- diu la Margarita, deixant caure la pizza sobre la taula a plom.
- Verge santa!- exclama el dimoni rient-. Poc que ens ho acabarem, això!
- S’ha de acabar tot- diu la Margarita, tot seriosa-. Faust, si us plau, serveix.
En Faust serveix, com pot, i després, sopen. Al cap d’una hora encara queda mitja pizza.
- Margarita- diu en Faust- És la millor pizza que he tastat mai. Però vols dir que ens l’hem d’acabar?
- Que no quedi res!- li respon la Margarita amenaçant-lo amb el dit.
Al final, és clar, no se l’acaben. És impossible.
- Vaig a fer cafè- informa la Margarita-. Voleu alguna cosa de postres?
- No!- diuen en Faust i el dimoni a l’hora, mig rient, mig terroritzats.
- Estic contenta, perquè m’heu menjat bé- sentencia finalment la Margarita, ben contenta.