divendres, 4 de novembre de 2011

44.- Sopant en família






-    A taula!- es sent, des de la cuina.


En Faust i el dimoni no saben què fer, si anar a seure a la taula o no, però al final acorden que el millor és fer cas a la Margarita.
La taula és rodona, i enorme. Hi cabrien Artús i tota la cort. Encara sort, perquè la pizza que porta la Margarita fa un metre de radi.


-    Pizza a la Margarita- diu la Margarita, deixant caure la pizza sobre la taula a plom.
-    Verge santa!- exclama el dimoni rient- Poc que ens ho acabarem, això!
-    S’ha de acabar tot- diu la Margarita, tot seriosa- Faust, si us plau, serveix.


En Faust serveix, com pot, i després, sopen. Al cap d’una hora encara queda mitja pizza.


-     Margarita- diu en Faust- És la millor pizza que he tastat mai. Però vols dir que ens l’hem d’acabar?
-    Que no quedi res!- li respon la Margarita amenaçant-lo amb el dit.

Al final, és clar, no se l’acaben. És impossible.


-    Vaig a fer cafè- informa la Margarita- Voleu alguna cosa de postres?
-    No!- diuen en Faust i el dimoni a l’hora, mig rient, mig terroritzats.
-    Estic contenta, perquè m’heu menjat bé- sentencia finalment la Margarita, ben contenta.





Cap comentari:

Publica un comentari