divendres, 4 de novembre de 2011

35.- La fira




S’obre el teló i ens trobem davant d’una fira. Una fira lúdica: fressa, llums, pomes clavades en un pal. En Faust i la Margarita s’hi han arribat després de l’espectacle que han muntat al teatre. Ara van agafats de la maneta, i se’ls veu la mar d’animats, tant que potser seria millor que marxessin de la fira i anessin a buscar un lloc més discret. Però no: anar llepant dolços i mirant els cavallets com fan voltes. De cop i volta, els assalta una velleta (que és una endevina, però segons l’època també ven castanyes).


-    Voleu que us digui la bonaventura?- demana desinteressadament la velleta.
-    No, ara no, que tinc mal de cap- contesta en Faust, fent el burro.
-    Va, Faust, no siguis beneit- li diu la Margarita, somrient.
-    Només seran dues monedes de plata...- insisteix la velleta.
-    Això és el preu, o és una predicció?- demana en Faust, encara fent el burro.
-    Voleu que us digui la bonaventura o no?- torna a preguntar la velleta.
-    D’acord, d’acord... Vejam aquest futur...


La velleta agafa la mà dreta d’en Faust i la mà esquerra de la Margarita, i es posa a llegir. Per la seva cara es van notant moments de preocupació i moments d’alegria, alternativament. Quan acaba la lectura, els torna les mans, adopta un posat el màxim de professional, i lliura el diagnòstic:


-    Veig problemes, però no patiu, que els arreglareu. Després encara en tindreu més, de problemes, però també els acabareu arreglant. Per ser sincers, la veritat és que ho teniu francament malament, però no heu de perdre mai l’esperança. Jo us beneeixo en nom de l’amor, pim-pam, pim-pam, que tingueu tota la sort del món.


 I dit això, fa com que se’n va. L’urpa d’en Faust l’atrapa a mig vol.


-    Un moment, un moment- diu- Què és això? “Pim-pam, pim-pam”? És això, per vostè, llegir el futur?
-    Home, noi! Què més vols?- contesta la velleta, enfadada- Vejam, què més? Tindreu dos fills, l’un serà tan burro com el seu pare i l’altre...
-    Està bé, està bé...- concedeix en Faust, mentre la Margarita es parteix de riure- Vagi, vagi... I gràcies...


Ara sí que la velleta se’n va, murmurant coses de bruixa.


-    Adéu, senyora!- li diu la Margarita, amb un to jovial.
-    Adéu, nena- li diu també la velleta, amb un fil de veu que fa por.




    Cap comentari:

    Publica un comentari